domingo, 27 de noviembre de 2011

Un poeta europeista de profundas raíces rurales

Guerau de Liost
(Jaume Bofill i Mates)
(Olot, 1878 - Barcelona, 1933)

AVETS I FAIGS

El faig és gòtic com l'avet.
Mes l'avet puja fosc, aspriu,
sòbries les fulles, el tronc dret,
car és d'un gòtic primitiu.

Mentre el faig, trèmul, somriu
amb son fullatge transparent
on l'esquirol hi penja el niu,
car és d'un gotic floreixent.

L'avet és gòtic com el faig.
Són les agulles dels cimals
on de la llum s'hi trenca el raig.

Són les agulles sobiranes
de les eternes catedrals,
inmòbils, pàl·lides, llunyanes.

(Poema escrito por Guerau de Liost)


Abetos

ABETOS Y HAYAS

El haya es gótica como el abeto.
Mas éste crece hosco y áspero,
sobrias sus hojas y el tronco recto,
porque es de un gótico primitivo,

mientras que el haya, trémula,
sonríe con un follaje transparente
donde la ardilla cuelga su nido,
pues que su gótico es floreciente.

El abeto es gótico como el haya.
Ambos son las cimas de montañas
donde las luces quiebran sus rayos

y asemejan las agujas soberanas
de las pétreas y eternas catedrales:
inmóviles, pálidas y lejanas.

(Traducción de Andrés González Déniz)


Sendero entre hayas

No hay comentarios:

Publicar un comentario