El poeta que padeció desde la humildad

Miquel Martí i Pol

(Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003)

EL CAMÍ QUE NO FAIG

Passejaria amb tu per una vella
ciutat desconeguda i m'hi perdria.

 Ara em perdo també, sense ni moure'm,
i em cansa molt el camí que no faig
i la incertesa estulta de les hores.

Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits,
transcorre absurdament entre foteses
i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre's
l'ombra del jo tenaç i reptador
que ha conviscut amb mi tota la vida.

Potser per això enyoro, melancòlic,
poder passejar amb tu per una vella
ciutat desconeguda, sense rumb,
i perdre'm pels carrers més solitaris.

Camino de ronda hacia Tossa de Mar en la Costa Brava

EL CAMINO QUE NO EMPRENDO

 Pasearía contigo por una vieja

ciudad desconocida y me perdería.

Ahora me pierdo también, sin moverme siquiera,

aunque me cansa tanto el camino que no inicio

como la incertidumbre estúpida de las horas.

Frágil, el tiempo se me escapa entre los dedos,

transcurre absurdamente entre bagatelas

mientras desvalido veo alejarse y perderse

la sombra del yo tenaz y retador

que toda la vida he sentido conmigo.

Quizá por eso añoro, melancólico,

poder caminar sin rumbo a tu lado

por una vetusta ciudad escondida

perdiéndonos en solitarias callejuelas.

Roda de Ter

DESPRÉS

No serà falaguer, l'estiu, i la tardor
-saps prou com l'estimàvem-
serà potser en excés melangiosa.

Quan s'escurcin els dies te'm faràs més present,
perquè el silenci fa més densos
els records, i més íntim el temps
que ens és donat per viure'ls.

A ulls clucs et veuré: tot serà tu
per la cambra, pels llibres, en la fosca.
Després passaran anys i esdevindràs translúcida
i a través teu estimaré el futur
potser sense pensar-te ni sentir-te.

Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix, que al capdavall la mort
se t'endurà de nou quan se m'endugui.

Antiguo refugio de pescadores en la costa de Girona

DESPUÉS

No serán halagüeños el verano y el otoño.

(Sabes cómo la queríamos).

Serán quizá en exceso melancólicos.

Cuando se acorten los días, te harás más presente,

porque el silencio hace más densos los recuerdos

y más íntimo el tiempo que nos es dado para vivirlos.

Con los ojos cerrados te veré: todo serás tú,

por el cuarto de matrimonio, por los libros,

por la oscuridad de la noche: tú.

Después pasarán más años,

te volverás translúcida

y a través tuyo amaré el futuro,

quizá sin pensarlo ni sentirlo.

Llegarás a ser una parte tan íntima

de mí mismo, que al final la muerte

te llevará de nuevo cuando me lleve.

Templete entre S'Agaró y Platja d'Aro

EL TEMPS

No més incerta de tan vehement
la sorpresa amb què aculls la llum que esclata
rera el mirall opac i els cortinatges
angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.

És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.
L'entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.

Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.

Cap Roig en Sant Antoni de Calonge

EL TIEMPO

No es más incierta por tan vehemente

la sorpresa con que acoges la luz
que estalla tras el espejo opaco
y los cortinajes angustiosos y pesados
de este largo tiempo de prueba.

Así es como la vida expresa su misterio

y se reafirma la belleza.

El tejido del tiempo no muestra

ninguna fisura. Fluye siempre ineluctable.

Todo es perfecto y justo dentro de su ámbito.

(Traducción de Andrés González Déniz)

Plaza principal del municipio de Vic